Desde 1923, tu librería de confianza y tu compra segura de libros en Internet

Joan M. Oleaque ha cobert el crim dAlcàsser per a la revista El Temps de de lany 1993. Com a periodista investigador, ha jugat amb lavantatge de ser veí de Catarroja i dhaver conegut Antonio Anglés de tota la vida; amb el trist privilegi dhaver parlat amb lassassí de les tres joves dAlcàsser abans i després del crim sense saber que tenia davant un homicida. Tot i així, Oleaque ha necessitat quasi de deu anys per aclarir els punts més foscos dun cas que ha trasbalsat la societat espnyola i que avui encara cueja. Oleaque sap donar als fets dalcàsser una gran tensió narrativa sense caure en capo moment en la temptació de novellar. Descriu exhaustivament els antecedents dels assassins, i revela informació que mai no havia sortit a la llum; reconstrueix les agressions i els homicidis a partir dels informes tècnics i de les declaracions de Miquel Ricart, un dels dos agressors, i lúnic testimoni del qual disposem. Denuncia la gran inoperància de les forces de seguretat en la persecució dantonio Anglés i la confusió posterior en el porcés a Miquel ricart. Les rivalitats entre els forenses, lábus dalguns testimonis, capaços de declarar una cosa davant del tribunal i haver-la negat el dia abans davant les càmeres a canvi duna bona propina. La complicitat de Fernando García, pare duna de les víctimes, amb els mitjans per bastir una enorme teoria conspiratòria que convertia el crim dalcàsser en la punta diceberg duna xarxa pederasta dalt nivell que havia dincriminar polítics socialistes de primera fila... Sempre mesurat en les seves afirmacions, sense aventurar mai cap hipótesis gratuïtes que vagin més enllà dels fets documentals, Joan M. Oleaque descriu molt bé el pols que van mantenir el sistema juducial i els reality shows televisius, que aviat van convertir el cas en carnassa mediàtica per escenificar un judici paralálel i captivar laudiència. Lúnica conclusió plausible del crim és que el cas Alcàsser ha marcat un punt dinflexió en el periodisme daquest país i la percepció que tenim dels mitjans, que han perdut el respecte per la vida privada i han convertit el dolor de les persones en un circ.