El «JO» de Salvador Sostres l'hem de llegir previnguts que estem davant d'un trompe l'oeil literari. És a dir, un llibre que, si no hi parem atenció, ens pot portar a enganyar la nostra mirada de lectors. Es tracta d'una obra que conté un «pla de vida», com l'autor mateix explica, per evitar que ens sorprengui la mediocritat, la indiferència, la falta d'exigència o la falta d'ambició en la vida. El pla consisteix a no callar res, a no escatimar esforços, a fi de derrotar, des de la literatura, els seus fantasmes particulars i els seus enemics eterns.
A mesura que avancem en la lectura ens preguntem si Sostres és, com en la pintura de Caravaggio de la portada, un victoriós David que finalment dorrota a Goliat o, al contrari, és el Goliat vençut per la suma de Davids del món que l'envolten.
Per tancar aquesta contra només cal fer una última advertència: en aquest llibre res no és el que sembla, fins al punt que, possiblement, vostè, lector, se sentirà observat per les seves pàgines.